TIC en les relacions escola-família.

La comunicació entre l'escola i la família de l'infant, va guanyant pes cada dia. Sempre sentim que per tal de donar una bona educació als nins i nines, és fonamental que els dos contextos vagin en la mateixa direcció, que comparteixin els mateixos valors, però, sobretot, que hi hagi una bona comunicació. 

Si miram al passat, podem veure com ha canviat aquest concepte de "relació entre escola-família". Si penso en la meva etapa a la E.G.B, els meus pares quasi no tenien cap tipus de comunicació amb el centre. A vegades arribava alguna circular, alguna nota informativa, alguna reunió, ... poc sovint. Els nins de la meva família, ja van entrat en el món de la"agenda escolar". En aquest cas, era una relació dinàmica, es podria dir que quasi diària. Es registraven les faltes a classe, es justificaven, es donaven les notes dels exàmens, es comunicava el comportament dels seus fills, i també es demanava el consentiment per anar d'excursió, etc. I els més petits (de 6 a 11), ja comencen a introdiur en aquesta relació de comunicació les TIC. Els pares i mestres, quan no poden parlar cara a cara, ho fan via correu electrònic. A més, el centre on estan escolaritzats, té una pàgina on els infants han de penjar algunes de les tasques i els pares poden fer-ne un seguiment. 

Està clar que les TIC són de gran ajuda en aquest aspecte ( i en molts altres). Avui dia, la majoria dels pares fan feina (o no, degut a la crisi actual) i això pot dificultar crear una bona relació entre ells i els professors o el centre del seu fill. Per tant, la tecnologia té un paper facilitador en aquest sentit. No obstant això, però, hem de tenir present tot el que això implica: tenir un ordinador, tenir connexió a Internet, i sobretot, tenir uns coneixements i un domini bàsic de les tecnologies per tal de poder donar resposta a aquesta nova forma de comunicar-se. És cert que cada dia són més les persones que adquireixen les competències necessàries per manejar les noves tecnologies, però hem de tenir en compte que tenir-les a l'abast està d'alguna manera lligada a un nivell econòmic i social que pot ser no tots els pares dels alumnes tinguin. 

Videojocs.

Vaig veure aquest programa sobre els beneficis dels videojocs i em va semblar interessant. Penso que vos pot agradar!

Redes - Cómo nos influyen los videojuegos

• Redes - Cómo nos influyen los videojuegos

Ordenadors a l'aula.

No cal repertir-se en tot el que hem dit fins ara envers a la revolució tecnològica i tot el que això comporta. Queda ben clar que les TIC estan presents en quasi tots els àmbits, i quan es tracta de l'educació hem de fer una reflexió especial (per això del nostre futur...)

Aquests dies s'ha parlat de la incorporació de l'ordinador a l'aula. I si paro a pensar en la realitat educativa que conec, dista molt de la teoria. Tenc familiars que estan a infantil, també a primària, a secundària i a batxillerat. Tots tenen una pissarra digital a dins l'aula, però pel que me conten, tenen la mateixa funció que la pissarra tradicional. Pel que fa als ordinadors, tan sols dos en tenen a les classes, però ni molt manco els correspon un per a cada alumne; tenen torns assignats i cada setmana l'empren un dia. Els d'infantil, ni els ensumen, com aquell qui diu!

I és aquí on me sorgeixen les preguntes: per què uns sí i d'altres no? per què els tenen però no els empleen? qui decideix l'ús que els donen?... Està clar que entra en joc, com tantes altres vegades, del perfil docent. De la seva formació, però sobretot de la seva visió en l'educació. Quines ganes té d'aprendre, de seguir el ritme que marca la societat per tal de poder ajudar els seus alumnes i que també ells siguin competents. 

Tots els infants saben encendre un ordinador (parlo en general. Perquè per desgràcia, molts d'infants es veuen privats de rebre una educació) però depén del docent de quina manera ho facin. Hi ha quantitat de recursos a la xarxa que poden contribuir de bon grau al procés d'aprenentatge dels nins, però aquests encara no són suficientment autònoms per tal de poder seleccionar-los. Per tant, la figura del mestre, o millor dit, del guia/orientador, és de gran importància. S'ha de fer un esforç. 

No obstant això, m'agradaria dir també, que tot i que les TIC tenguin un gran pes a la nostra societat, no s'ha d'oblidar altres recursos, tal vegada més tradicionals. Penso que hi ha moltes coses al nostre voltant que tot i ser quotidianes i corrents, aporten tota una informació que serveix per al desenvolupament cognitiu, sensorial, i emocional de l'infant. Es tracta, com sempre, de trobar un equilibri. 

TIC i educació.

És evident que les TIC estan presents en la majoria dels àmbits de la nostra societat. Per tant, l'educació també es veu afectada per aquest fenómen. 

Com hem comentat a classe, són molts els avantatges que l'ús de les TIC ens aporten. Per exemple: més informació, més eines i recursos, generen un alt de grau de motivació, etc. També, com en totes les "novetats" (és encara una novetat?), generen una sèrie d'inconvenients: dependència, distracció, inversió econòmica, etc. 

Però, de la mateixa manera que passa en els altres àmbits, tot depén de com, quan i per a què s'usin les noves tecnologies. És cert que hem d'educar els infants des de ben petits en les TIC. Són necessàries per poder ser un ciutadà competent, cada vegada més, d'aquesta societat. El problema està en què hem donat tanta importància a ensenyar el maneig dels aparells que hem deixat de banda la base de tot comportament: els valors. 

Aquesta revolució ha creat una societat consumista, independentment de si la necessitat és real o no. Volem tenir de tot, i del tot, el que és millor. Els nins amb 10 anys ja tenen un telèfon mòbil, saben manejar-lo i fins i tot, molts, tenen un compte a alguna xarxa social. No obstant això, aquest no és el problema. Crec que un nin de 10 anys amb mòbil no presenta cap perill aparatent. Però, alguna cosa passa quan desprès ens mostren a les notícies, enregistraments visuals de nins agredint a altres nins, imatges que no coincideixen amb el que es suposa que han de fer els infants a la seva edat. 

Les tecnologies en sí, no són ni bones ni dolentes, simplement són. Els avantatges i els inconvenients els cream les persones. Sóm nosaltres qui determinam la utilització que fem de les TIC.

Per tant, crec que cal implicar-se en l'educació per a les TIC, d'una manera conscient i essent realistes. Hem de saber transmetre els infants els valors necessaris per tal que facin un bon ús de les tecnologies. 

Societat de la informació, TIC, gimp ... i altres històries.

Després de la primera setmana de classe puc dir... que no si tenc les coses més clares o estic en estat de canvi. 

M'agradaria comentar els dos temes principals tractats a classe fins ara. Per una banda, la meva opinió sobre les noves tecnologies envers al que hem llegit a l'article d'Area. I per altra, reflexionar sobre la necessitat de dominar programes per retocar imatges. 

Primer de tot, vull parlar de la realitat present en la nostra societat, dels canvis viscuts a causa de l'aparició de les noves tecnologies. 
Tot i que és una opinió que ja tenia i que després de llegir l'article encara defenso més, al meu parer, els aspectes negatius de les noves tecnologies són molt més pesats que els positus. Amb això no dic, ni molt manco, que no siguin necessàries ni que la seva presència en la nostra vida ens ajudi a viure millor. Són moltes les aportacions de profit que ens brinden els ordinadors, la connexió a Internet, les càmeres digitals, ... és molt cert que ens fan estalviar temps i fins i tot diners. Podem guardar moltíssima informació en un disc dur, podem seleccionar la fotografia que més ens agrada, podem parlar amb familiars o amics que viuen fora, conèixer gent d'altres països, conèixer altres aspectes culturals, etc. 
Però, personalment, crec que, precisament aquesta bona cara de la moneda, té la mateixa imatge a la inversa, a la cara dolenta. Totes aquestes coses que ens faciliten la vida, són les coses que també ens perjudiquen. 
Hem canviat la manera de comunicar-nos amb els altres, fins a un punt que no m'agrada. S'ha perdut l'essència del cara a cara, de la comunicació propera i íntima. També hem canviat la forma de fer les coses, oblidant una part artesanal, manual, que a mi m'encanta. Tot és més mecànic. Fins i tot la nostra vida és mecànica. Anam tan apressa que no apreciam els detalls. Volem resultats immediats. És un ritme frenètic, tan ràpid que ens és impossible adaptar-nos, provocant en nosaltres un us incorrecte de les noves tecnologies. 
El que més em preocupa, però, és la pèrdua de valors. La moral, el respecte, ... On han quedat els límits? A la xarxa podem conseguir tot el que volguem i més: tràfic d'organs, d'armes, de drogues, d'explosius, ...
 I és aquest el problema, crec. Tot ha anat tant depressa que no hem tingut temps per assolir la realitat. No sabem fer un ús correcte de tot allò que ens envolta i fem un abús que ens perjudica seriosament. 

Com a futurs mestres hem de saber transmetre les pautes necessàries per poder canviar aquesta realitat. Fer conscient els alumnes de les avantatges, però també dels inconvenients de les noves tecnologies. Recordar-los que el que ens diferència de les màquines és la capacitat de raonar, i que és això el que hem de fer. 

I aquí és on vull enllaçar la meva reflexió sobre la classe pràctica. Si volem que els infants siguin amants del treball ben fet, que siguin capaços de triar la informació necessària d'aquella banal. Si cerquem que l'infant sigui competent en la nostra societat, cal saber manejar tot allò que ens pot ajudar a fer les coses ben fetes. 
Crec que sí que és important saber usar un programa de retoc d'imatges, precisament perquè així podrem fer una feina curiosa i adequada. Una feina estètica que ajudi a l'infant a desenvolupar el seu bon gust i el seu bon fer. 
Si bé és cert que suposa un gran esforç, penso que pot ser de molt profit. 

A més a més, el saber no ocupa lloc!