M'agradaria comentar els dos temes principals tractats a classe fins ara. Per una banda, la meva opinió sobre les noves tecnologies envers al que hem llegit a l'article d'Area. I per altra, reflexionar sobre la necessitat de dominar programes per retocar imatges.
Primer de tot, vull parlar de la realitat present en la nostra societat, dels canvis viscuts a causa de l'aparició de les noves tecnologies.
Tot i que és una opinió que ja tenia i que després de llegir l'article encara defenso més, al meu parer, els aspectes negatius de les noves tecnologies són molt més pesats que els positus. Amb això no dic, ni molt manco, que no siguin necessàries ni que la seva presència en la nostra vida ens ajudi a viure millor. Són moltes les aportacions de profit que ens brinden els ordinadors, la connexió a Internet, les càmeres digitals, ... és molt cert que ens fan estalviar temps i fins i tot diners. Podem guardar moltíssima informació en un disc dur, podem seleccionar la fotografia que més ens agrada, podem parlar amb familiars o amics que viuen fora, conèixer gent d'altres països, conèixer altres aspectes culturals, etc.
Però, personalment, crec que, precisament aquesta bona cara de la moneda, té la mateixa imatge a la inversa, a la cara dolenta. Totes aquestes coses que ens faciliten la vida, són les coses que també ens perjudiquen.
Hem canviat la manera de comunicar-nos amb els altres, fins a un punt que no m'agrada. S'ha perdut l'essència del cara a cara, de la comunicació propera i íntima. També hem canviat la forma de fer les coses, oblidant una part artesanal, manual, que a mi m'encanta. Tot és més mecànic. Fins i tot la nostra vida és mecànica. Anam tan apressa que no apreciam els detalls. Volem resultats immediats. És un ritme frenètic, tan ràpid que ens és impossible adaptar-nos, provocant en nosaltres un us incorrecte de les noves tecnologies.
El que més em preocupa, però, és la pèrdua de valors. La moral, el respecte, ... On han quedat els límits? A la xarxa podem conseguir tot el que volguem i més: tràfic d'organs, d'armes, de drogues, d'explosius, ...
I és aquest el problema, crec. Tot ha anat tant depressa que no hem tingut temps per assolir la realitat. No sabem fer un ús correcte de tot allò que ens envolta i fem un abús que ens perjudica seriosament.
Com a futurs mestres hem de saber transmetre les pautes necessàries per poder canviar aquesta realitat. Fer conscient els alumnes de les avantatges, però també dels inconvenients de les noves tecnologies. Recordar-los que el que ens diferència de les màquines és la capacitat de raonar, i que és això el que hem de fer.
I aquí és on vull enllaçar la meva reflexió sobre la classe pràctica. Si volem que els infants siguin amants del treball ben fet, que siguin capaços de triar la informació necessària d'aquella banal. Si cerquem que l'infant sigui competent en la nostra societat, cal saber manejar tot allò que ens pot ajudar a fer les coses ben fetes.
Crec que sí que és important saber usar un programa de retoc d'imatges, precisament perquè així podrem fer una feina curiosa i adequada. Una feina estètica que ajudi a l'infant a desenvolupar el seu bon gust i el seu bon fer.
Si bé és cert que suposa un gran esforç, penso que pot ser de molt profit.
A més a més, el saber no ocupa lloc!
Tot i que és una opinió que ja tenia i que després de llegir l'article encara defenso més, al meu parer, els aspectes negatius de les noves tecnologies són molt més pesats que els positus. Amb això no dic, ni molt manco, que no siguin necessàries ni que la seva presència en la nostra vida ens ajudi a viure millor. Són moltes les aportacions de profit que ens brinden els ordinadors, la connexió a Internet, les càmeres digitals, ... és molt cert que ens fan estalviar temps i fins i tot diners. Podem guardar moltíssima informació en un disc dur, podem seleccionar la fotografia que més ens agrada, podem parlar amb familiars o amics que viuen fora, conèixer gent d'altres països, conèixer altres aspectes culturals, etc.
Però, personalment, crec que, precisament aquesta bona cara de la moneda, té la mateixa imatge a la inversa, a la cara dolenta. Totes aquestes coses que ens faciliten la vida, són les coses que també ens perjudiquen.
Hem canviat la manera de comunicar-nos amb els altres, fins a un punt que no m'agrada. S'ha perdut l'essència del cara a cara, de la comunicació propera i íntima. També hem canviat la forma de fer les coses, oblidant una part artesanal, manual, que a mi m'encanta. Tot és més mecànic. Fins i tot la nostra vida és mecànica. Anam tan apressa que no apreciam els detalls. Volem resultats immediats. És un ritme frenètic, tan ràpid que ens és impossible adaptar-nos, provocant en nosaltres un us incorrecte de les noves tecnologies.
El que més em preocupa, però, és la pèrdua de valors. La moral, el respecte, ... On han quedat els límits? A la xarxa podem conseguir tot el que volguem i més: tràfic d'organs, d'armes, de drogues, d'explosius, ...
I és aquest el problema, crec. Tot ha anat tant depressa que no hem tingut temps per assolir la realitat. No sabem fer un ús correcte de tot allò que ens envolta i fem un abús que ens perjudica seriosament.
Com a futurs mestres hem de saber transmetre les pautes necessàries per poder canviar aquesta realitat. Fer conscient els alumnes de les avantatges, però també dels inconvenients de les noves tecnologies. Recordar-los que el que ens diferència de les màquines és la capacitat de raonar, i que és això el que hem de fer.
I aquí és on vull enllaçar la meva reflexió sobre la classe pràctica. Si volem que els infants siguin amants del treball ben fet, que siguin capaços de triar la informació necessària d'aquella banal. Si cerquem que l'infant sigui competent en la nostra societat, cal saber manejar tot allò que ens pot ajudar a fer les coses ben fetes.
Crec que sí que és important saber usar un programa de retoc d'imatges, precisament perquè així podrem fer una feina curiosa i adequada. Una feina estètica que ajudi a l'infant a desenvolupar el seu bon gust i el seu bon fer.
Si bé és cert que suposa un gran esforç, penso que pot ser de molt profit.
A més a més, el saber no ocupa lloc!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada