TIC en les relacions escola-família.

La comunicació entre l'escola i la família de l'infant, va guanyant pes cada dia. Sempre sentim que per tal de donar una bona educació als nins i nines, és fonamental que els dos contextos vagin en la mateixa direcció, que comparteixin els mateixos valors, però, sobretot, que hi hagi una bona comunicació. 

Si miram al passat, podem veure com ha canviat aquest concepte de "relació entre escola-família". Si penso en la meva etapa a la E.G.B, els meus pares quasi no tenien cap tipus de comunicació amb el centre. A vegades arribava alguna circular, alguna nota informativa, alguna reunió, ... poc sovint. Els nins de la meva família, ja van entrat en el món de la"agenda escolar". En aquest cas, era una relació dinàmica, es podria dir que quasi diària. Es registraven les faltes a classe, es justificaven, es donaven les notes dels exàmens, es comunicava el comportament dels seus fills, i també es demanava el consentiment per anar d'excursió, etc. I els més petits (de 6 a 11), ja comencen a introdiur en aquesta relació de comunicació les TIC. Els pares i mestres, quan no poden parlar cara a cara, ho fan via correu electrònic. A més, el centre on estan escolaritzats, té una pàgina on els infants han de penjar algunes de les tasques i els pares poden fer-ne un seguiment. 

Està clar que les TIC són de gran ajuda en aquest aspecte ( i en molts altres). Avui dia, la majoria dels pares fan feina (o no, degut a la crisi actual) i això pot dificultar crear una bona relació entre ells i els professors o el centre del seu fill. Per tant, la tecnologia té un paper facilitador en aquest sentit. No obstant això, però, hem de tenir present tot el que això implica: tenir un ordinador, tenir connexió a Internet, i sobretot, tenir uns coneixements i un domini bàsic de les tecnologies per tal de poder donar resposta a aquesta nova forma de comunicar-se. És cert que cada dia són més les persones que adquireixen les competències necessàries per manejar les noves tecnologies, però hem de tenir en compte que tenir-les a l'abast està d'alguna manera lligada a un nivell econòmic i social que pot ser no tots els pares dels alumnes tinguin.